Vinc del ranxo
els esperons duts del revés
foren vora les vuit o més
el pes del sol cau pels carrers.
El barret enfarinat de sorra ardent
l'espantaocells digué: d'on véns?
Vinc del ranxo prop de l'era
on dansava i llepava dofins
que em petessin totes les venes
de l'emoció de remar mar endins.
Véns amb plomes dalt l'orella
amb tints pessigollejan-te els pits
pits grans com dues llunes plenes
que em convertiran en foragit.