Sols tu
que m'aixopluga amb el teu perfum
quan ja no queda més claror.
Mans de foc que acaronen els meus ulls tancats
com una aurora amb el seu tresor.
Només vull sentir el teu costat.
Tu, no queda més llum que tu.
No vull ningú més que tu.
Sols tu i només tu.
Si has partit, no deixis que la porta es tanqui amb pany,
ni que aquell tros de cel es torni gris.
Digue'm que tornaràs demà.
No, no hi ha més claror que tu.
No vull anar més lluny de tu.
No vull ningú més que tu.
Sols tu i només tu.
Autor(es): Marga Rotger