Si ens trobem
vas decidir tornar,
a vegades no mirar,
és mirar enrere.
Senzill, trobar,
la forma d’escapar,
d’intentar no trepitjar
les presses.
Present, fugaç,
com dos enamorats
que no troben les paraules
per dir el què senten.
Vital, estrany,
un viatge al temps passat,
emocions que han deixat pas
als versos.
Somnis d’infant
que ara que ens hem fet grans
hem hagut de caminar
a les palpentes.
Records que et trenquen la pena
si són recordats.
Que al fons del silenci esperen
venir-te a buscar.
Feliç, comiat,
però tu no has arribat
a vegades no mirar
és mirar enrere.