L'altra cara
s’escriu el curs de la història
el què ha de seguir aquí
el què ha de venir.
Corre, no deixis de córrer,
que el fantasma que esperava
al final de la porta
avui vesteix de blanc,
avui vesteix de negre.
I ens mirem i ens odiem
i acabo mort a l’altra cara
del paper, del paper.
A l’altra cara del paper
només hi ha ombres
que perduren amb el temps.
A l’altra cara del paper
ens hi perdem mentre la gent
va fent.
Entenc perquès, que mai hauria,
ni trobat una altra sortida,
per deixar-te fer,
per deixar-te ser.
Sorra, granets de sorra,
que al dibuix de les paraules
m’intenten confondre
però si escric per tu
em fas sentir viu.
I no val la pena
continuar vivint al pou amb tanta merda,
amb tanta merda.
A l’altra cara del paper
només hi ha ombres
que perduren amb el temps.
A l’altra cara del paper
ens hi perdem mentre la gent
va fent.
A l’altra cara del paper
només hi ha ombres
que perduren amb el temps.
A l’altra cara del paper
ens hi perdem mentre la gent
va fent.