T'escric des de fora
que s’espanten al passar,
silenci dels esclaus,
però ningú vol callar.
Aixeca la cara i vés-te a mirar
tot el que havia de ser millor
és tot el que es perdrà.
T’escric des de fora
quan et veig passar.
Tinc por de tornar-te a veure
per si has canviat,
si escric des de fora.
Esquelets vius
deambulen al meu pas
xocs de vides racionals
que han deixat de pensar
combaten, s’enfronten,
en un mà a mà on la foscor
és l’única que guanyarà.
T’escric des de fora
quan et veig passar.
Tinc por de tornar-te a veure
per si has canviat, si escric des de fora.
T’escric des de fora
quan et veig passar.
Tinc por de tornar-te a veure
per si has canviat, si escric des de fora.