Contrarellotge
que han quedat al calaix.
Desdibuixades mal orientades,
períodes de molts anys...
No serà fàcil,
canviem la manera de ser
o no canviem.
El temps passa ràpid
i el rellotge és tan fràgil.
Canten els que ploren
pels innocents vençuts
per les vides que estimaven.
Les d’un final obert,
de somnis que s’escapen
d’aventures on no hi seran.
Qui ens ha dut aquí
no ens ha eixugat la llàgrima
en què ens hem convertit.
Lluny de tu
enemic.
Lluny de tu
enemic.
No serà fàcil,
canviem la manera de ser
o no canviem.
El temps passa ràpid
i el rellotge és tan fràgil.
Lluiten els que enyoren
els himnes soterrats,
les cançons que mai s’apagaven.
Les que un moment precís
van ser les llavors tràgiques
del retorn al paradís.
Qui ens ha dut aquí
no ens ha eixugat la llàgrima
en què ens hem convertit.
Lluny de tu
enemic.
Lluny de tu
enemic.
No serà fàcil,
canviem la manera de ser
o no canviem.
El temps passa ràpid
i el rellotge és tan fràgil.
No serà fàcil,
canviem la manera de ser
o no canviem.
El temps passa ràpid
i el rellotge és tan fràgil.