Peus de pols
no poden saber com creixem.
Si hem nascut del fracàs d’un món,
d’un món de paper.
Tranquil·la amiga
que la sort no és benvinguda
ara que podem prendre la batuta.
Respira,
que la nostra llum els difumina
i obre totes les sortides.
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió.
I els despertadors de la por
s’aturen.
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió.
I els despertadors
s’aturen.
Ens refugiem en l’art i les belles:
les nostres tímides paraules
sense disfresses.
I tant se val si seguim sent nens
caminant junts, travessant l’infern.
Si miro a l’interior d’aquest abisme
i encara hi veig la vida...
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió.
I els despertadors de la por
s’aturen.
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió.
I els despertadors
s’aturen.
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió.
I els despertadors de la por
s’aturen.
I anem traçant els mapes
cap a una altra dimensió
on tot es fa fort, en un segon,
m’atura el món.