S'àvia
Mare de totes ses mares, dona que sempre somrius,
sempre téns sa porta oberta, som sang de sa teva sang,
alegres totes ses cares, apagues focs i calius,
a tota hora estàs desperta, s’àvia com pots ser tan gran.
tens un parlar que enamora, és dolça sa teva sal,
un llegat, un diccionari, que de petit vaig mamar,
me vas deixar per penyora tot es bé, no tenies mal,
cont es dies des calendari, d’aquell dia que te’n vas anar.
S’àvia te duc dins es cor,
sa teva veu encara xerra,
me canta quan son guiterra,
s’àvia sé que ets dins jo.
Puc veure sa teva cara,
puc escoltar es teu rallar,
me toca sa teva mà,
vas ser com una altra mare.
Ja no me contes rondalles, ja no me cantes bressols,
ni aquells contes de faules, però tenc es teu record,
expressions i endivinalles, només em queden tan sols,
com també aquelles paraules que em vas donar, quina sort.
Sa teva enyorança encarnada, la guard a dins es meu cor,
me vas donar s’embranzida, que sa vida té sentit,
gràcies, gran s’àvia estimada, per haver estat un tresor,
per mostrar-me aquesta vida, gràcies per haver existit.
S’àvia te duc dins es cor...
mai t’he deixat d’estimar,
vas ser com una altra mare.
Autor(es): Josep Abelairas, Annabel Villalonga