Sa balada d'en Lucas
Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardí florit i un cel de pau
jo tenia una barca
i unes xarxes a sa platja
i una dolça matinada en despertar.
Quan vinguera gent de fora, gent del nord,
gent estranya que jugaven amb s'amor,
jo vaig perdre s'alegria
i sa pau de cada dia
i sa cala que era es meu món.
Ara hi pens de dia i nit
en es meu jardí florit
i en ma mare que esperava es meu retorn;
i en sa platja solitària
quan es so de sa guiterra
li sonava una cançó.
Fins s'aroma dels meus pins
i ses flors des meu jardí
tot ho tenc jugat i tot ho tenc perdut
ja no em queda ni sa vela
de sa barca marinera
ni sa cala que era es meu món.
Autor(es): Josep Lluís Ortega Monasterio