Gelosia
Fidel amant, no voldria mai perdre
cap de ses coses que m’estim tant de tu.
Tens as voltant llocs amb ganes de vendre,
mes et vull lliure, propietat de ningú.
Em sent gelós illa nostra, des tamarells i des horts,
Des blau marí que t’envolta, de ses porxades des llocs.
Quan veig ses barques de pesca, per tantes cales i ports,
enyor es pous d’aigua fresca i ses finestres en pont.
I marquen preu, a ses tanques i ullastres,
posen barreres i retallen el camp.
Per tot arreu, t’omplirien de cases,
fins ses voreres que hi ha devora la mar.
Em sent gelós, des teus pobles, de ses tempestes d’hivern,
i de sa gent que fa noble es nostre idioma matern,
de s’àguila peixatera que nia dalt es costers,
quan guaita sa primavera as portals des carrers.
Em sent gelós terra aimada, de ses sonores cançons
que et fan besant ses onades a cops de vent amorós,
de s’aire fresc que davalla pes canalons des barrancs,
des bes que em fa s’estimada, us vull així per molts
d’anys.
Autor(es): Tòfol Mus, Joan Bibiloni