Nit de noces
Que es maquillatge no apagui es teu riure,
que s’esquipatge no torci ses ales,
que es calendari no tengui cap pressa,
que es diccionari aturi ses bales.
Que ses finestres no enyorin aurores,
que es innocents guanyin sempre sa guerra,
que aquesta espera escurci ses hores,
que aquells que maten acabin baix terra.
La fi del món t’arreplegui quan balles,
que donant voltes no sentis que arriba,
amb s’escenari omplert de rialles
de ses persones que més tu t’estimes.
I que es teu cor no se passi de moda,
que sa tardor ja no et posi cap vel,
que cada nit sigui sa nit de noces
que mai s’acabi sa lluna de mel.
Sa veritat no serà gens complexa,
si t’enamores de coses senzilles,
que ses mentides no ofeguin es sexe,
que no t’enredi es mirall quan te mires.
Que no te quedis mai sense redossa,
que cada vespre te dugui un nou dia,
que ser valent no te faci cap nosa,
que ser covard no te doni alegria.
que no te comprin per molt poca cosa,
que no te venguin amor sense espines,
que no te dormin amb contes de fades,
que no te tanquin es bar de sa vida.
Autor(es): Tòfol Mus, Joaquin Sabina