Mon pare
Record quan era petit,
mon pare tard arribava,
tots dos as costat des llit,
sa guiterreta em sonava,
i em deia molt bona nit,
mentre cançons me cantava.
En Paf, cançons de bressol,
gloses amb belles tonades,
en Siset, un avi sol,
que veia idees corcades,
i jo un infant qualsevol,
innocent dins ses mirades.
Ara entenc aquella Estaca,
vigent encara aquí avui,
vas partir cantant Itaca,
feliç, ple de pau i de llum.
Me vas deixar ses tonades,
que cada nit vaig mamar,
i ara record ses vetlades,
perquè amb tu no puc cantar.
Som hereu de sa teva herència,
lletres, mots i un tarannà,
una guiterra que em fa
viure amb alegria immensa,
sé que sa teva ànima intensa,
d’on ets em pots escoltar.
Sa teva guiterra aquí sona,
i amb jo sempre sonarà,
sa veu per tu cantarà,
sa teva encara ressona,
tenc un fill i una gran dona,
pare amb tu jo vull cantar.
Autor(es): Josep Abelairas, Annabel Villalonga