Satèl·lit
seguint sa manada els ulls cegs se tornen ja.
Deman a es destí que accepti el que viu en mi
i així alenar.
Cercles que creixen capturant els ideals,
només queda es meu, que aviat ja se fondrà.
Som mestre de s’ànima amb un caos dins es cap
i seguirà.
No t’apropis més o me n’hauré d’anar
a paisatges on no hi ha cordes ni lligams.
Tu m’has atrapat, però deixa’m respirar
o escaparé
Viviu en gàbies que voltros mateixos heu comprat,
me criticau perquè jo no he madurat.
M’indign, però sé que els meus pensaments són purs,
estic caminant.
Es vent me fa sentir que som part de tots els llocs,
però es meu cor no pot pertànyer a un de sol.
Es meu camí de cop se va fent borrós,
me tremola es pols.
Deixau-me trobar una forma de ser,
seré un satèl·lit que de tant en quan veis.
Conec ses normes, però no estan fetes per mi,
només vull ser jo.
Deixau-me, només vull ser jo.
Autor(es): Marga Rotger, Eddie Vedder