Infinit emocionari

Marga Rotger


Solstici de paraules els teus llavis
humits per besades.
Sa pluja dels enigmes m’enrevolta
i es plaer me provoca
grans esbarts que emigren a un país de sa tendresa.

Oscil·len els planetes i satèl·lits
ens duen cap a un altre món
perduts dins s’infinit emocionari
tocam el cel de prop
i com dues gotes que suren enmig de s’alba, eterna.

Ets com un riu cabalós pes meu cos.
Ets sa boira suau d’aquesta tardor.

Somriures que s’escapen pes silenci:
són tota aquesta herència
escrita sempre a ses nostres teulades
amb pell viva i sang;
com amants poetes compactant amb mil estrelles.

Ets sa mirada furtiva que em mou.
Ets es camp de blat d’aquesta claror

i fluixet te dic que sempre t’he esperat
i tu em respons amb es mateix llenguatge...

Ets sa interminable cançó de jazz.
Ets sa lluna que s’enfila en es meu cap.
Ets com un riu cabalós, a en es meu cos.
Ets sa boira suau d’aquesta tardor.


 


Autor(es): Gaspar Àngel Palou