El gran pubill
Aquesta és la història d’un somniador, d’un ésser lliure, el gran Pubill
volia donar-li un ritme nou al món una banda sonora plena de cançons.
No va pensar-ho ni un sol moment, violí i saxofon els seus instruments.
Per poder comprar-los no va dubtar, i el pot dels estalvis tot es va gastar.
Al cinema mut color li va donar, amb tot de melodies ell va acompanyar
Music als diumenges als balls d’envelat, no deixava peça per interpretar.
D’esperit romàntic, sempre respectuós. Mestre de les notes, tot un virtuós
I aquella frase que sempre repetia,
simple i profunda, feta a la seva mida
la bellesa de la vida,
era la música, les noies i les flors.
oh, oh, oh, oh, el gran pubill (2)
oh, oh, oh, oh, el gran pubill (2)
De la nit al dia tot li va canviar, quan la guerra civil tot just va esclatar
Que greus van tornar-se les notes, el sons, el ritme el marcava el tronar dels canons.
Un dia a la tarda va caure ferit, un més del molts altres caiguts a l’oblit
La darrera peça que havia de tocar, va quedar aturada, pendent d’acabar
D’esperit romàntic, sempre respectuós. Mestre de les notes, tot un virtuós
I aquella frase que sempre repetia,
simple i profunda, feta a la seva mida
la bellesa de la vida,
era la música, les noies i les flors.
oh, oh, oh, oh, el gran pubill (2)
oh, oh, oh, oh, el gran pubill (2)
Autor(es): Jordi Santamaria