Me perd

Cala Joia


Trepig pedra viva
per carrers estrets,
tresors d’un passat.

Parets que s’enfilen
volen veure el cel
omplert de tons blaus.

Remucs de persianes
que s’obren rient
i de bat a bat,

antigues façanes,
cantons de marès,
palaus amb encant.

I camín per Ciutadella,
i me perd entre els carrers
admirat per sa bellesa
des meu poble de ponent.
Sa pau, es temps i sa calma
s’abracen pes casc antic
i me perd dins s’enyorança
dels meus records de petit.

Surt de dins ses cases,
omplint carrerons,
perfums de menjar.

Es sol per terrasses
escampa sa llum
i felicitat.

Sa gent per ses places,
racons i carrers,
fan un poble viu

que cerca sa fresca
quan sa fosca neix
els vespres d’estiu.

I camín per Ciutadella,
i me perd entre els carrers
admirat per sa bellesa
des meu poble de ponent.
Sa pau, es temps i sa calma
s’abracen pes casc antic
i me perd dins s’enyorança
dels meus records de petit