Quan te’n vas
Amb sa guitarra per equipatge
te dic: «Adéu, me’n vaig vint nits,
ses cançons me criden», ses ales s’estenen,
com un au que emigra fins Estats Units.
Plena de notes i melodies,
dins sa maleta tots els records,
d’amors que m’estimen que queden en terra
que romp i m’esmitgen en dos es meu cor.
Es fill fort m’abraça, me diu adéu mare
donant mil besades me mira i somriu,
ses llàgrimes vives dels meus ulls lleneguen
fins arribar als llavis que diuen: “T’estim”.
Sa casa és buida i es temps no passa,
sent soledat després de partir
i cerc tots els vespres per dins sa flassada,
es perfum que deixes, m’abraç as coixí.
Eterna espera, quina enyorança,
és sa impaciència que em fa patir
i fins que no tornis ses nits seran llargues,
feliç ets quan sones i t’estim així.
Es fill fort t’abraça te diu adéu mare
donant mil besades te mira i somriu,
ses llàgrimes vives dels meus ulls lleneguen
fins arribar als llavis que diuen: “T’estim