A Madrid per la costa
Igual que al Tio Canya van fer anar a València
a l'avi d'un amic volien fer anar a Madrid.
Només de pensar li causava impotència
ell que mai havia eixit del seu poble petit.
Incapaç d'imaginar que no voria la mar
va haver d'idear un pla alternatiu.
Ho tenia clar no s'anava allunyar,
no l'anava a calmar ni la imatge d'un riu.
Se'n aniria a Madrid per la costa
hi ha edats en què no es pot predir
que pot fer el cos com a resposta
en llevar-li elements dels que no pot prescindir.
Com vol anar a Madrid per la costa?
Vosté desvaria! Vosté està senil!
Desconeixem si l'home ho va fer a posta
potser anys d'experiència li van fer advertir...
Que així s'evitaria tota la merda que ara jo us cite ací:
Gurmets dels transgènics tornant-se addictes a l'arsènic,
ciutadans amnèsics amants del cinema bèl·lic,
contrabandistes uniformats amb porra dirigint el tràfic:
d'òrgans, armes, drogues, dones, animals peluts i nens.
Què em vens madrileny?
Si he d'anar a Madrid ho faré sols si és per la costa.
No vull deixar de banda l'arròs caldós ni l'arròs amb crosta.
Ni l'arròs a banda.
No vull entrar en el vostre joc de l'oferta i la demanda
on cadascú és un producte del què ha de fer propaganda.
Feliç d'haver evitat a la gent més corrupta,
grans amics que per dos cèntims et conviden a cicuta.
I havent escoltat en el radiocassette d'un nois
va trobar la solució amb el final dramàtic,
que anunciaven uns silenciosos herois
amb Ibèria submergint-se a causa del canvi climàtic.
No li veig profit, fugir de terra nostra.
Sempre s'havia dit, a Madrid per la costa.