El camí
Que ens hem perdut, no costa creure-ho.
I en la distància, la boira crema la frontera del desig.
Som a mig camí de la derrota,
I enfonsarem aquest vaixell si al port que ens porta no és més ferm.
Que el camí que hem de seguir les estrelles l'han traçat avui,
mil virades i entrebancs, sendes i barrancs.
I abordats per la foscor el neguit ja no ens podrà aturar,
vencerem totes les pors i el mar les engolirà.
Ja acostumats a agenollar-nos,
de venerar la ignorància n'estem cansats.
I decidits a canviar el vent,
per fi la boira cedirà,
un nou paisatge ens mostrarà
Per fi serà el nostre moment!
Deixeu que m'esvare, que apunte i dispare.
Tallar el subministre i que ningú m'empare,
si vols t'ensinistre, si vols t'administre,
si vols fer un empastre, canviem de registre.
Picar alabastre, aprendre del sastre,
per ser un sense sostre tens molts pocs padastres.
Fer més dur el rostre, fer més gran el monstre,
fartar-se de riure, rabietes de postres.
Cansar-se de viure, ni llegir ni escriure.
Ser costós de moure i sentir-se poc lliure.
Lluny de ser un roure, és tard i vol ploure,
ni ser funcionari, ni anar a furtar coure.
Un dogma sectari que et fa sedentari,
sense eixir de l'ou vas de revolucionari.
Ja te n'he dit prou, sempre t'autoexclous,
que fa massa temps que no et guanyes el sou!