Amb carabassos de consciència
Les tempestes marquen ratxes,
les pedres escriuen la història,
les idees oblidades són al fons de la memòria.
Si els camins que abans buscaves
són barrats per les mentides.
Baixarem de les muntanyes a rebentar les ments buides.
Si els crits encenen la metxa
de les forces en letargia,
les consignes són la fletxa que fereix la negra màfia.
Armats sols amb la paraula,
i amb cabassos de consciència,
pararem la nostra taula, i esperarem amb paciència.
Més a prop de la conquesta
la llibertat és guanyada,
i com un plat d'ensalada, la venjança es serveix freda.
La caiguda de l'Imperi
a mans de la Lluna plena,
no caldrà molt gran tiberi, ni tampoc massa verbena.