Caminant
els peus mullats arran de cel
i com dibuixen les onades,
un contorn cada dia diferent.
La fosca boira s'enfila
per les parets de la inseguretat.
I m'endinso dins l'aigua,
despullant els pensaments
deixa'm que avanci
com el pas de l'aigua
que el cop sigui dur
però l'aixecada sigui un nou impuls
que desdibuixi
cada paraula mal impregnada
fent el camí un mateix.
Calculant el pic més alt,
intento veure amb claredat,
com aquell refugi d'aire,
que esdevé el meu pas.
I m'endinso dins l'aigua
despullant els pensaments
deixa'm que avanci
com el pas de l'aigua
que el cop sigui dur però l'aixecada sigui un nou impuls
que desdibuixi
cada paraula mal impregnada.
Fent el camí un mateix.
Damunt les ombres camino
els peus mullats
arran de cel...