Tard per al cel
res que ara ens faci sentir-nos millor
i així continuem en caure la nit.
Traçant les passes des d'un inici
fins que a cops d'aire s'han esvaït,
tractant d'entendre com hem arribat fins aquí.
que és el que diuen els teus ulls:
com es que ja no els conec?
quina buida sorpresa només veig solitud.
Ara em tornen frases fetes,
i sé que no vénen a dir res
si les compares amb les carícies dels amants.
Mai vaig saber què estimava en tu
no sé què estimaves tu en mi,
potser la imatge d'algú esperaves fora jo.
Torno a aixecar-me sense voler, i sé sola ara estic
acostant-me a la fi, del meu món conegut.
Quant temps porto adormida?
tant temps sense una llum en la foscor.
Quant temps fa que somio en fer-ho tot millor
aclucant els ulls i lluitant per ser
allò que tu vols.
Torno a aixecar-me sense voler, i sé que sola ara estic
acostant-me a la fi, del meu món conegut.
Quant temps porto adormida?
tant temps sense una llum en la foscor.
Quant temps fa que hem somiat plegats, matinant al vol
murmurant promeses en canviar la llum
del llit on hem jagut
tard per al cel.