Tot va bé
la lluna s'ha sentat al meu balcó
i ja no veig
el roig de la sang del món que es mor.
Estic ferit
pel vent de ponent que em crema la pell,
em ploren els ulls
el sol no m'ha sentat massa bé.
La por encara em besa als llavis,
la soletat es gita amb mi,
la pena és la meua amiga,
mai estic sol al meu llit.
Tinc el cor
guardat baix clau al meu caixó,
la meua ment
no recorda el que és la raó.
Idees de mort
em mullen el llit
encara pedrega aquesta nit.
La por encara....