Cants de llibertat
pels tenebrosos boscs de la nit
cantant himnes de glòria
d'una pàtria perduda a l'abisme de l'oblit.
Sobrevole la meua terra
i faig que ploga al meu pas
perquè plore, plore
tot ens ho han furtat.
Òbric les ales, em deixe dur pel vent,
ara a la nit m'exilie
per no vore el que estan fent,
per no vore el que ens estan fent.
Caic i els ulls tanque,
em deixe caure,
se que la mort aplegarà
en un moment o en altre.