Aloma
cremats ja per la vida,
em vaig banyar al teu llac
avui sec com els nostres rius.
El teu cor era dur com la vida,
com els somnis perduts, com l'odi,
els teus dits perillosos
com dir el que es pensa a cada moment.
i ara plores, ara mors, ara caus als braços de la por.
Freda com el vent del nord, com el pic més alt.
Solitària com la lluna de valència,
sempre a les portes, sempre rondant.
Voltejada per la vida
com les campanes que toquen a mort,
pobreta com el sud del món
abandonats a la puta sort.
I ara plores, ara mors, ara caus als braços de la por.