L'Aura
A mi em van dir un bon dia
que la màgia no existia,
que els reis eren els pares
i que no hi havia fades.
Ni fades, ni follets,
ni gent de bona fe...
que no es podia volar
i que tot era un desert
de somnis perduts;
de gent amagada
darrera els seus ulls
de gotes salades...
A mi em van dir un bon dia
que la màgia no existia
que els reis eren els pares
i que no hi havia fades...
Però tu ets veritat...
Però tu ets veritat.
Fas que voli lluny de les paraules,
fas que em tornin somnis quan somrius
cada cop que cantes m’il·lumines, L’aura,
i em bressoles tota des de dins.
Obriràs les ales,
tocaràs el cel,
Tornaràs a ser una fada
i jo tornaré a ser un nen.
Obriràs les ales,
tocaràs el cel
i amb la teva llum daurada
s’encendran tots els estels...
A mi em van dir un bon dia
que la màgia no existia
Fas que voli lluny de les paraules,
fas que em tornin somnis quan somrius,
cada cop que cantes m’il·lumines, L’aura,
i em bressoles tota des de dins.
Obriràs les ales,
tocaràs el cel,
Tornaràs a ser una fada
i jo tornaré a ser un nen.
Obriràs les ales,
tocaràs el cel
i amb la màgia que t’envolta,
viatjaràs pel món sencer...
I jo em vaig dir un bon dia
que la màgia et perseguia,
que tu tenies ales
però no les desplegaves...
i ara volaràs
i ara volaràs.
Writer/s: Lia Sampai