Planeta sonor

Lia Sampai


Hi hauria algú
que voldria estimar
un dia de lluna
sota el cel clar.
Seria tot gairebé
tant senzill,
que sense voler
s’obriria un camí...
I tots aquells murs
I aquells rocs obstinats,
serien la pols
lluenta d’un finestral:
Veuré la pluja
d’un dia gris.
Tu seràs l’aigua,
que fa els colors tant vius.
I a fora del món
et voldria ballar
la ràbia que tinc
de voler-hi encaixar
Seria la dansa
que no té final;
si ballo jo sola
no entenc el meu mal...
Però a poc a poquet
t’aniràs acostant,
a dins d’un planeta sonor
celestial.
Sentir la teva veu
fora dels marges
fora dels marges

d’aquest món cruel
d’aquest món cruel.
Hi hauria algú
que voldria estimar
un dia de lluna
sota el cel clar.
Seria tot gairebé
tant senzill,
però cal que et demani
que ballis amb mi.


Writer/s: Lia Sampai