Àguiles al vent
Ploren els diaris, les pàgines tacades,
tornen àguiles negres que fins ara s'amagaven.
Obrim el diccionari, només cal la portada,
tot queda definit amb les sigles camuflades.
Però la memòria és viva i lluitarem a ultrança,
no importa si és taronja, blau o tres lletres gravades.
Que ja li hem vist al llop les orelles aixecades:
no serem les ovelles, sinó el lleó que caça.
Sonen les sirenes de alarma...
Hem passat tota la vida sent
fronts de resistència
contra àguiles al vent,
ombres d'una guerra
que ha marcat tota la gent,
nascuts a la terra
on la sang marca el pensament:
No ens aterra!
I encara es senten els crits de l’antiga dictadura,
s’escolten crits de ràbia, crits de guerra i de censura.
I no estan a l’altura, viuen de la fissura,
el poble no és problema, el problema és l’estructura.
Cada dia que ens condemnin
brillarà la nostra estela,
cantarem contra el seu règim,
és la por la seva cel·la.
Hem encès l'espurna, hem pintat sobre la lluna
el puny alçat al vent, conduint els cors de combatents.
I ara el món escolta quan la balança es trastoca
al crit de «No passaran!», al record la veu dels oblidats.
Hem encès l'espurna, establert la nova ruta,
seguint la corrent hem aprés a navegar creixent.
Amb les experiències obrirem noves consciències,
sumarem plegats, la defensa és el nostre atac.
Sonen les sirenes de alarma...
Hem passat tota la vida sent
fronts de resistència
contra àguiles al vent,
ombres d'una guerra
que ha marcat tota la gent,
nascuts a la terra
on la sang marca el pensament:
No ens aterra!