Amic meu
Amic meu queden tan poques coses en mi del jove que vaig ser en l’ahir.
M’he acomiadat d’ell a foc lent
Fins arribar a un pausat i íntim soterrament.
Estàvem a soles ell i jo
I el vaig clavar dins d’un taüt.
Si no sents res per aquesta cançó
Podries deixar d’escoltar-la per favor.
Vaig cavar una fossa al costat
De l’arbre mort a serra alta.
El poble de noguera als nostres peus
I el sostre il·luminat per un sol fred
Ara ve la progressió d’acords que vos explicarà
Com em vaig girar i me’n vaig anar per no tornar
Deixant soterrada
La nostâlgia
Junt al meu jove cos
I ara sé que quan vens a ma casa
I piques a la meua porta
Entres buscant al meu voltant
Eixe jove que ja no tornarà
I et trobes amb una persona nova
Preocupada per la rentadora
Ara tornaré a preguntar-te si
Empatitzes amb aquesta història
Perque s’acosta el moment de fer el sopar
I pel matí duré a olivia i a pol a l’escola
No cregues que per aixó he deixat de tenir
Un espirit curiós e inquiet
Ara ve la progressió d’acords que t’explicarà
Per què ara sóc molt més interessant
Perquè ara sé on està
La clau que resol
Aquesta endevinalla existencial
Amic meu, fa temps que no et veig,
Però no vull prendre-ho com un menyspreu.
La nostra amistat és molt més gran
Una relació oberta poc possessiva i tolerant.
He de tornar a recordar-te que
Has de respectar la meua preciosa cançó
¿si no és així em pots fer el favor
D’estalviar-me la teua fastigosa opinió?
Amic meu et continue estimant
I t’espere ací tranquil.lament recolzat
Al porxo de la meua casa
Amb una cervesa ben gelada
Ara ve la progressió d’acords amb els quals em vaig a acomiadar.
Quan estigues més tranquil i oxigenat ací em trobaràs.
Davant els meus ulls
El mediterrani
Mentre el sol es va amagant.
Writer/s: Néstor Mir