Vinc del no res
Estic creixent des de el no res
I ho faig així cada dia
Digues d’on neix aquest particular estil.
I fa fred sense el teu cos i et desitge ací i ara
Encara que no et puga tocar ni dir res.
I tots aquestos canvis
Que no puc entendre ni explicar
Vaig ara cap a l’origen
Amb sentiments que no puc
Aturar
I que jeien amagats dins del meu cap.
Te la jugares amb el teu germà
I esperaves una cridada que ni feres ni va mai arribar.
I el sentiment que ara tinc
I la calor del teu abraç
No hi ha res que puga fer
Ni cap camí que puga trobar
Era tot tan innocent
Que podies acaronar el meu amor
Però no paraves de donar-li voltes
I finalment t’aturares a l’eixida
Jeies callada sense moure’t i avorrida
El meu treball no ha servit de res
He caminat sense sentit
Travessant a soles cada matí
Sigues el foc del meu abraç
Protegeix-me amb la teua ombra
Just abans de que siga esborrat.
I el meu amor no s’ha afonat
L’he espentat cap a dalt
L’he conservat al marge del temps i l’espai.
I el nostre món està en el més alt
Hi haurà sempre algo més gran
Que viu dins d’una altra realitat.
Sigues la meua necessitat
Dins del meu cos i el meu cap
Continue lluitant dur per tornar ací
Deixaré arrere el pes del ahir
Aconseguiré tot el que puga obtenir
Continuaré lluitant dur per tornar ací.
Writer/s: Néstor Mir