Vestit d'estiu
Mira que és bonic el vestit que t’ha deixat l’estiu
Que sembla que saps on es troba el que està bé i està mal
I t’has assabentat que al fons del pou sempre trobaràs l’amor
Encara que cada volta la corda siga més llarga
I has de reconèixer que vols tornar a pujar
Als avions que s’enlairen i volen creuant l’oceà.
Ara que ja tens el so,
de les coses que han canviat
Has perdut el compte
De tots els que s’han anat
Ara que ja pots tancar la porta
Que tant de temps tingueres oberta darrere teu.
Ara que ja pots fer el teu camí
Que tant de temps tingueres, davant dels teus ulls.
Ara ja saps que la vida és un lloc on estàs
Sempre acomiadant-te.
Writer/s: Néstor Mir