Astronautes
Som dos Astronautes
jugant a ping-pong,
en un tennis taula
que és fora del món,
que ens mira
des de l’univers,
aviamqui la falla
i qui compta els encerts.
Juguem amb l’estrella
que té el meu desig.
Tot en joc, Astronauta.
Però no tenim normes
i això ens fa petits.
No hi ha nord, Astronauta,
en l’espai infinit,
inabastable.
L’espai tan obert,
indefinit.
L’espai desconegut
que em reconeixes.
L’espai que no té rumb
si no és l’absurd.
És extraterrestre
el que tu i jo estem fent,
però a mi tant me fot
el que digui la gent,
per això estic
aquí dalt provant
aviam com es juga
per no fer tant de mal.
Juguem amb l’estrella
del nostre desig.
Fem l’amor, Astronauta.
Posem unes normes
i fem-nos petits
dintre el joc, Astronauta.
En l’espai infinit,
inabastable.
L’espai tan obert
indefinit.
L’espai estimat
per un “nosaltres”.
L’espai buit de temps
on existim.
I passa un paraigua
i s’obre tot sol.
Els dos Astronautes
l’agafen al vol.
Se’n va la pilota, ah!
Sense direcció, oh-oh!
un pèl despistada,
sense guanyador, oh, oh, oh...
Mira l’estrella,
el nostre desig,
que no s’apaga.
Mira l’estrella
sols vol entrar
dintre el paraigua.
Treu-te la roba i anem per l’espai,
Mira l’estrella,
el nostre desig,
que no s’apaga.
Mira l’estrella
sols vol entrar
dintre el paraigua.
Treu-te la roba i anem per l’espai,
seguint l’estrella que no para mai.
Fem una [email protected] ben espacial/especial,
sota el paraigua que ens porta volant...
I tots els astres cauen
mentre ens estimem,
i en tots els seus viatges
tu i jo ens hi fondrem;
que hi ha molts més desitjos
que volem copsar.
Som poca cosa:
l’espai és tan gran...
L’espai infinit,
inabastable.
L’espai tan obert,
indefinit.
L’espai estimat
per un “nosaltres”.
L’espai buit de temps
on existim.
On existim.
Writer/s: Lia Sampai