Les restes del combat
S'escolta una dansa
de banderes afilades,
el patriotisme cansa:
"A por ellos", creus gammades.
Vivim una mentida
que ens explica les cagades
d'una transició fictícia
i les fosses oblidades.
Ni principis ni finals,
ni programa electoral,
sense estudis, sense deures,
amb llicència criminal.
Ells son neoliberals,
trenquen amb allò social,
tu ja sabràs de qui parlo,
taronges a la capital.
Són estigmes que ja cansen
quan el poble no descansa.
On no es tomba la balança,
som les armilles a França.
Sols i ancorats al passat,
(Són dies de revolta, són moments de resposta)
són les restes del combat.
(Ara aixeca el cap, construeix espais de llibertat)
Sols i ancorats al passat,
(Són dies de revolta, són moments de resposta)
sense dret a la veritat.
Sols i ancorats al passat,
(Són dies de revolta, són moments de resposta)
són les restes del combat.
Són ombra, són ràbia,
paraula emmascarada,
els màsters de mentida
escudats amb burocràcia.
El clam de hipocresia
a un país que mai no avança,
les simples marionetes
de la borsa programada.
I qui és que pretendrà intentar empresonar?
Qui incendia les idees quan no s'hi pot enfrontar?
Quan tasta la derrota, quan nota que va arribant
les urpes de la fera, la victòria per davant.
Són estigmes que ja cansen
quan el poble no descansa.
On no es tomba la balança,
som les armilles a França.
Sols i ancorats al passat,
(Són dies de revolta, són moments de resposta)
són les restes del combat.
(Ara aixeca el cap, construeix espais de llibertat)
Sols i ancorats al passat,
(Són dies de revolta, són moments de resposta)
sense dret a la veritat.