Petit

Carloscar


Damunt el jaç hi dorm l’infant que no has deixat de ser,
però als peus del llit una figura blanca estén la mà i diu:
Cada vegada que t’has callat, cada vegada que t’han ferit.
No hi ha manera de créixer.
Atentament te mires als ulls i tot reviu, remous tot aquell fang.
Les mans tremolen quan surten del pit, i dius:
Cada vegada que t’has callat, cada vegada que t’han ferit.
No hi ha manera de créixer.