7
Tàcit i transparent
mentre els dits freguen les cordes
tan delicadament
que te fa sentir que voles.
Omples el buit que tens
la tristesa no perdona.
Etern, hi ha mirades que fonen.
Sempre et vas aixecar
quan la vida travelava
cansa sentir-se buit
són tants cops que no t'esperes
massa racons ferits
no se curen i abandones.
Etern, hi ha mirades que fonen.
Què has fet? Tan prest?
Writer/s: Carlos Gómez