Pinyols de gel

Lia Sampai


Aquella terra d’allà baix,
aquella terra d’allà baix,
és com una onada de fum.
Abandonada al pas dels anys,
abandonada al pas dels anys,
és com una onada de fum
que torna i que neix
quan recordes,
que fuig i se’n va
quan t’adorms.
I dorm, nina, dorm a l’albada,
i dixa que passe gent...
s’enduen de matinada
los somnis que van al cel...
i aulives negres,
pinyols de gel,
records maldestres
i pena urgent
que torna i que neix
quan recordes,
que fuig i se’n va
quan t’adorms.
Aquella terra d’allà baix,
aquella terra d’allà baix,
és com una onada de fum.
Abandonada al pas dels anys,
abandonada al pas dels anys,
és com una onada de fum
que torna i que neix
quan recordes,
que fuig i se’n va
quan t’adorms.
I dorm, nina, dorm a l’albada,
i dixa que passe gent...
s’enduen de matinada
los somnis que van al cel...
i aulives negres,
pinyols de gel.
Records maldestres
i pena,
records maldestres
i pena
records maldestres
i pena urgent.


Writer/s: Lia Sampai