Salze vell
Salze, salze vell,
contra l’infortuni de la condició,
mira cap amunt, alça’t contra tu,
plora cap al cel i fes tempesta!
Que plogue,
que plores:
que xoquen al mig
les aigües de la tristesa.
Que s'alcen
les fulles
i que naixca un crit
del salze que es manifesta
contra natura.
Salze, salze vell,
contra l’infortuni de la condició,
mira cap amunt, alça’t contra tu,
plora cap al cel i fes tempesta:
Que xoquen les aigües a mig naixement,
que l'aire se trenque,los dies s'esquerden
lo temps se perga i la gent
faça bufar el vent ben per amunt
i alce les fulles del salze que plora
i que no sent ningú...
Que dins de tant de vent lo plor és silenci,
com una paraula que interdiu algú.
I les fulles se revolten encriptades
d'una música que sols entenem junts.
Plorem per amunt!
Plorem per amunt!
Alcem un crit de pena i llibertat,
que s’obiriguen les fulles
que mos han tancat,
que el tronc és ferm i espera...
Writer/s: Lia Sampai