Una llum

Lia Sampai


Tu que en saps,
que prens la llibertat
a qui no en té ni idea.

Tu que en saps,
fas un judici mort
de sensibilitat.

Tu què en saps?
que no et fa més humà
la teva intel·ligència.

Tu que en saps,
que no ens deixes parlar.
Tu què en saps?
No tens coneixement.
Tu que en saps,
de tallar i callar
les veus de la gent.

Jo em quedaré mirant
les ombres dels teus ulls:

Ombres de tota la ràbia,
de tota la guerra,
que no t'hem donat.

Ombres de tantes mentides,
de tanta injustícia,
i tant poca veritat.

Tu,
que tens negre el pulmó
i l'aire et fa ferida.

Tu,
que tens el fetge obert
de l'odi que no hi cap.

Tu,
que tens el cor tancat
i ens vols prendre la vida.
Tu que en saps,
que ens vols erradicar.
Tu què en saps?
no tens coneixement.
Tu que en saps,
de nodrir la ràbia
i fer-ne ciment.

Jo em quedaré mirant
la llum del teu orgull:

Fusta d'un home que dicta,
que dicta sentència,
i ens vol silenciats.

Fusta d'un home que dicta,
que pren innocència
i tots piquen de mans.

Tu,
que saps perfectament
que la festa comença.

Tu,
m'has inhabilitat
per sostenir més mal.

Tu,
Tela, la lluita que ens manes,
la llei on t’amagues
la serp i la sang.

Tela, la tinta que gastes,
la ploma que esclafes,
amb el cap ben alt.

Callem les nostres gestes,
callem els nostres mals.
Ploreu, ploreu ninetes,
que el ruc està malalt.

Callem que si parléssim,
seria massa gran.
Teixim-nos en silenci,
tallem el fil on cal.

Tu,
que ens has cosit les mans
i ens has dit que somniàvem.

Tu,
que cantes la cançó
de fa tants i tants anys.

Tu,
que ens voldries dormint
i que no despertàrem.

que has fet un crit gegant
a la desobediència.

Tu que en saps,
de fer la festa gran!
Tu que en saps,
d'omplir el carrer de fam!
Tu no saps
que els que callen fan
i els que fan, fan tant...
que amb un silenci prim
ja queda tot teixit:

Tu no saps
que el somni s’ha acabat!
Que al malson,
la por ens ha despertat
UNA LLUM
que té nom de lluita
i de llibertat!


Writer/s: Lia Sampai