Ara tot és millor

Coriolà


Sí, ja ho sé que tens raó i que ara és tot millor: i que onegen les banderes, que ha arribat la primavera, i que ho has oblidat tot. Però encara tornes a insistir i fas un altre glop de vi: que has domesticat les feres, que la nit ja no t'esvera i que el teu pols és molt més fort.

I no dius res més i l'abric et protegeix i t'allunyes entre mines i mira: una que s'activa i esclata i ho destrossa tot: les cadires, els vidres, les taules i els gots, els clients, les cambreres, tot fot un gran bot, i el foc ens desintegra les cames, pulmons, els braços, els ulls, incinera fins i tot els mots de les boques que criden enmig d'un gran clot ple de cendra, ningú sap ben bé ni qui som, qui collons ha iniciat aquesta destrucció? I potser pensen: – "Mira, podria haver estat molt pitjor!" Però entre el fum jo puc veure com encara em mires…