Una vida normal

Coriolà


Despertar de matinada en un llit estrany i fred amb els pòsters vells i els discos de John Lennon, Kurt Cobain, i diria que ara em miren i em pregunten el per què estic trist si ahir semblava tan content, estic trist però ahir semblava tan content.

Jo comprava dues cerveses tu fumaves impacient el llessamí inundava l'aire contaminava la nostra ment i jo encara amb la maleta que havia de pujar al teu pis i allà dins tothom semblava tan feliç, i allà dins tothom semblava tan feliç.

Quant de temps, què tal? Digues, com t'ha anat? Aquí ens tanquen l'Amistat, i en Joaquim diu que ara es vol casar. Quina pena que hagis de marxar una altra vegada.

Ens abracem i entro a la cua. –"Em permet el dni?" Quan em giro i em saludes des de fora, al passadís. I quan sec tota la angoixa en posició vertical i m'envolten núvols grisos i senyals de seguretat i fullejo en una revista un article de París i a les fotos tothom és tan alt, tan prim, i a les fotos tothom sembla tan feliç.

El cel és ple d'electricitat i suposo que ja hauràs marxat, arribat a casa, amb el sopar, intentant fer una vida normal una altra vegada.

Ja ho sé, ho intentaràs, oblidar-me per fer una vida normal, una altra vegada.