Senyor William
Era realment un empleat model
el senyor William
sempre exacte i sempre ple de zel
el senyor William
Va arribar fins a la quarantena
sens’ cap mena
de follia ni entrebanc
però un capvespre de juliol
feia tan bon temps i un airet tan bo
que el senyor William se’n va anar
a passejar
sense rumb
davant seu
a l’atzar...
Senyor William! Has perdut el seny?
Que vas anar-hi a fer al carrer de Ponent?
Es va fixar en una joveneta
el senyor William
li va oferir un pom de violetes
el senyor William
la va portar a l’hostal de la Trena
però un negre
volgué la dona per a ell...
El senyor William, emprenyat
li va fotre un cop de bastó al cap
llavors l’altre, al portal
li va ta-
llar el coll
amb dos cops
de punyal
Senyor William! Has perdut el seny?
Que vas anar-hi a fer al carrer de Ponent?
Va sentir que era irremeiable
el senyor William
Va escoltar la veu del diable:
- Senyor William!
Al voltant quedà només el so
d’un trombó
que tocava, gemegant,
un vell cec que trepitjà la sang
sens’ saber-ho, i cantant
es va fondre amb la nit...
Potser era
el Destí
que es creuà
en son camí...
Senyor William! Has perdut el seny?
Vas trobar la mort al carrer de Ponent!