La copla d'El Calderilla


Era una nit quan amarràvem la teranyina,
el mar tancat a la vitrina del mal temps.
Els mariners vam decidir tensar l'espina
del lluç i la sardina a un bar de llums vermells.

Se m'acostà la criatura més divina,
enderrocant els fonaments de la moral,
de nom de guerra van posar-li "l'Aspirina",
que amb suc de la petxina curava tots els mals.

Havia estat una mediocre ballarina
i em demanà que la tornés als cabarets.
De nom artístic vaig posar-me "El Calderilla";
ja em tens amb una armilla i marcant un bon paquet.

Ja arriba "El Calderilla",
tonadillero nacional;
quan peto la taleguilla,
des de Quart fins a Llambilles
la gent es posa a cridar.


Torero i més que torero,
tens un follet especial,
se'n diu duende caballero,
que no se'm vegi el plumero
que jo vinc dels sardinals.


Però un cop molt baix em va tornar a canviar la vida;
moria març i s'intuïa el mes d'abril,
i "l'Aspirina" em va posar la cornamenta
amb el fill de la Vicenta, àlies "El Gelocatil".

Vaig fotre el camp d'aquell "Corral de la Pacheca",
obrint camins damunt del mar que vaig deixar.
Quan torno a port mostrant la xarxa ben repleta,
la gent espera inquieta i em poso a refilar...

(2003)

Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.