Tavernes de Sant Feliu
el vi tenyeix el porró d'on beu a galet un treballador.
Cinc homes en un racó, entonen cants mariners
en Charles i quatre més dos són ferroviaris i dos carreters.
Han arribat els tapers que porten farcits el sarrons
d'engrunes i de crostons, de pols de l'alzina i nostàlgies al cor.
Avui han bullit el suro, han guanyat un duro i fan festa major.
A la taula del costat juguen al subhastat quatre vells pescadors,
un got de vi i unes tapes fonen les escates clavades al cos.
La tarda es vesteix de nit, se senten els cants, els riures i els crits,
el Canari s'ha engegat i en mig d'aquell núvol tothom s'ha engrescat,
han escampat serradures, fins i tot les pluges hi han volgut entrar.
Tavernes de Sant Feliu, racons que mai no hem d'oblidar,
els mocadors de farcell, granes de capellà i copes de moscatell.
Una barreja, si us plau!, que faci córrer la sang,
el caldo enganxat al llavi i el renec de l'avi ferrant un cavall.
Les dones dels pescadors les xarxes van remendant
i les nanos esquincen onades que busquen les platges fugint del llevant,
el vent transporta un xiulet, és el Carrilet que va a la Font Picant.
A la taverna d'en Saura ja és a punt de caure la quarta cançó,
de Palamós ve una colla i un tal Pera Molla va davant de tot.
El Currillo es va entonant i als volts d'1/4 d'11 canta l'Emigrant,
és l'esperit de desti·la el costum d'una vila: el Sant Feliu d'abans.
És la cançó de taverna, cantem-la, cantem-la, cantem-la companys.
És la cançó de taverna, cantem-la, cantem-la, cantem-la companys.
(1999)
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.