La tornada
Entre un núvol de gavines venen les teranyines buscant el repòs.
Les primeres llums del dia i les aigües tranquil·les s'obren al seu pas.
Entre els alés que fumegen també s'hi barreja el fum d'algun cigar.
L'aire transporta la llibertat i és més salada l'aigua del mar.
El gel es trenca en mil trossos i un munt de curiosos volen ajudar,
porten la bossa plegada per si la raballa poden replegar.
A "Cal Nou Noè" les torrades i les arengades esperen, pacients,
els pessics i les xerrades amb veus disparades que xorden l'ambient.
Ara arribarà en "Paiella", en "Tomata", en "Titella", els "Doltres" i en "Met"
i més tard els "Pinyoneros", en "Cumí", el "Botero", el "Xato" i es "Nen".
Algú demana all i oli i en Tana s'engresca amb la mà de morter,
els porrons pugen i baixen, les goles s'esclafen amb vi del celler.
I pel carrer de les Banyes les dones s'afanyen per anar al mercat,
ja han deixat llesta la casa, l'eixida fregada i el llit preparat.
Coberts pel son, les lleganyes, una boira estranya i el sotrac del vi,
els pescadors s'acomiaden, el mar està en calma i se'n van a dormir.
L'aire transporta la llibertat i és més salada l'aigua del mar.
És la tornada que jo he somiat...
(1999)
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.