La núvia
Inèdita nit que es queda aturada
damunt d'aquell llit que avui l'acomiada,
congelant secrets sota la flassada,
però amb el seu cos nu; la núvia els escalfa.
Amb els ulls oberts les nines li guarden
records infantils, promeses de fades,
que duen prínceps blaus a les nenes maques
i el més bo de tots la té enamorada.
La lluna ha dormit arran de finestra,
brodant el vestit amb fils del capvespre,
escapçant estels fets de purpurina
per guarnir el seu vel, si el sol la il·lumina.
La mare, que viu immersa en la til·la,
li posa el vestit mentre les veïnes
fan guàrdia al portal, i un vers li recita
el padrí de torn amb veu trencadissa.
A peu de l'altar el nuvi que es gira,
la veu arribar i tothom se la mira;
reülls activats, nerviosos somriures,
argolles al cor i anells que no llisquen.
Del ram s'ha escapat un eixam d'abelles,
que marxen buscant altres primaveres,
branden els turmells a mig pam de terra
i un plor s'ha frenat just a les parpelles.
La lluna de mel ja ha fet les maletes.
I un petó esponjós els llavis segella.
La llum dels vitralls la núvia contempla
mentre fa els desig d'estimar-lo sempre.
damunt d'aquell llit que avui l'acomiada,
congelant secrets sota la flassada,
però amb el seu cos nu; la núvia els escalfa.
Amb els ulls oberts les nines li guarden
records infantils, promeses de fades,
que duen prínceps blaus a les nenes maques
i el més bo de tots la té enamorada.
La lluna ha dormit arran de finestra,
brodant el vestit amb fils del capvespre,
escapçant estels fets de purpurina
per guarnir el seu vel, si el sol la il·lumina.
La mare, que viu immersa en la til·la,
li posa el vestit mentre les veïnes
fan guàrdia al portal, i un vers li recita
el padrí de torn amb veu trencadissa.
A peu de l'altar el nuvi que es gira,
la veu arribar i tothom se la mira;
reülls activats, nerviosos somriures,
argolles al cor i anells que no llisquen.
Del ram s'ha escapat un eixam d'abelles,
que marxen buscant altres primaveres,
branden els turmells a mig pam de terra
i un plor s'ha frenat just a les parpelles.
La lluna de mel ja ha fet les maletes.
I un petó esponjós els llavis segella.
La llum dels vitralls la núvia contempla
mentre fa els desig d'estimar-lo sempre.
(2001)
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Martirio presenta «Al sur del tango», un viaje donde la copla encuentra a su «marido»
[14/04/2026]
por Xavier PintanelMartirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.
2.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026]
por Xavier PintanelLa cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.