Matins en el raval
i el sol va remuntant,
darrere les canals les sargantanes
miren l'home del sac.
"Compro parracs, paper i cartró, retalls d'aram o plom
i desenganys per oblidar, me'ls enduc per cremar"
Es tensen els cordills de les persianes,
les baldes alliberen els portals,
les aigües vessen per les estopades
d'aquelles fonts que mai no paren de rajar.
Les mosses van lluint la cansalada,
els cossos desborden els davantals,
la més maca porta unes arracades,
són les primeres que un home li ha regalat.
Em vaig quedar atrapat entre les xarxes,
la nit passada quan nedava pel seu mar.
S'amaguen entre els flocs del mestre
d'aixa somnis aventurers
i escanyen a la forja amb les mordasses
els crits d'un peixater.
"Porto peix blau dels sardinals, barat i fresc com cal
i molts records dels mariners per les seves mullers"
Les velles marxen de les balconades
quan senten els renecs d'un carreter,
somriu un esmolet rostit d'espurnes
casant la mola amb la punxa d'un ganivet.
I esquitxen al safareig ensabonades
les últimes notícies dels amants,
quan pels sobreeixidors fugen les flames
que s'han cremat en els quinqués dels artesans.
Les nenes van al cel des de les xancles
mentre s'eixamplen els matins en el raval.
(2001)
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.