Això no va ni amb rodes
i no et vindrà de nou
si et dic : “Adéu, que facis bondat!”
Això no va ni amb rodes, aquest encanteri
està perdent la seva dosi de misteri.
i es desfarà com sorra.
Més val deixar-ho córrer
ara que tot no ha mort
i ens pot quedar un record
més dolç que amarg per ‘fer-nos costat.
Fa temps i temps i temps
que vàrem perdre els rems
i avui girem sense guia ni port.
Això no va ni amb rodes! Cal posar-se dràstic.
Si no volem morir-nos d’un atac de fàstic,
abandonem la barca
que duu la nostra marca!
Tu, neda cap enllà.
Jo nedo cap ençà.
Que cadascú arribi al seu port. »
Això et vaig dir, ja fa una temporada,
amb un posat de Bogart del carai,
tot retardant la darrera glopada
de fum, conyac i As time goes by.
Després, el temps va omplir-me les butxaques
amb rosegons d’oblit per ‘fer camí,
p’rò el meu abric no solament té taques
i pels forats tot va fugir.
Llavors tornà aquell coixí on florien
els teus cabells desordenadament,
i aquells salats regustos que sols nien
al riu ocult d’un bosc roent.
Tornaren mots perduts per cantonades
o empenyorats a vells escanyacors,
i l’escalfor de dues mans lligades
sota un fanal, cercant tresors.
El vent del mar em duu la teva flaire
I ‘amaneix amb un pessic de sal…
Estic grillat! Ja em veig abans de gaire
ficat de peus al vell bassal !
Tu i jo ens coneixem prou
i no et vindrà de nou
si et dic : “Salut ! Ja torno a ser aquí!”
Això no va ni amb rodes però, quines coses !,
Mai no he pogut aprendre a destriar les roses
prou bé de les espines.
Un règim d’aspirines
no em deixa sa i trempat
quan ets al meu costat,
i quan no hi ets no ho puc resistir.
A més, ho tinc molt clar :
si tu no em fas petar,
d’altres n’hi haurà que em duguin al clot.
Com deia un tal Brassens, si cal anar al suplici,
als teus braços en creu em dono en sacrifici
i així, amb la teva ajuda,
tindré una mort moguda
i la seguretat
de tenir el Cel guanyat,
si per ‘nar al Cel cal ser un carallot !
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.