La complanta dels cafès
van fotent-nos els cafès.
El progrés demana sempre el seu tribut,
però al cor de l’hamburguesa
no hi ha lloc per ‘la tendresa
i el quètxup va néixer amb l’ull del tot eixut.
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès.
Es veu que el marbre feia nosa
i l’han colgat sota una llosa
plastificada, i amb bombetes
que fan l’ullet als nous estetes.
Si vols escriure quatre ratlles
bo i assegut entre la gent,
les melodies maquinals
-uns bons reclams per ‘carcamals-
t’eixugaran l’enteniment.
Potser estic passat, ai ves!
No m’acaba de fer el pes
engolir llaunes sinistres de can Sam.
Més m’estimo un glop d’absenta,
i escaldar-me a la valenta
recitant Verlaine de cor i pam a pam.
Potser estic passat, ai ves!
No m’acaba de fer el pes.
Què se n’ha fet, de les xerrades
davant de taules mig corcades,
quan reinventàvem la paraula
i de la Història en fèiem faula ?
On són els ulls verds, blaus i negres
que m’esguardaven dolçament ?
Avui s’han fos, esgarrifats
pels xiscles inarticulats
d’un tocadiscos estrident.
Bona nit, i adéu-siau!
Jo no em quedo en aquest cau,
em recorda massa el Segle de les Llums:
quan la merda ja put massa,
quan ja vessa de la tassa,
la camuflen saturant-la de perfums.
Bona nit, i adéu-siau!
Jo no em quedo en aquest cau.
Me’n vaig molt lluny d’aquesta escòria,
fins a un racó de la memòria
on, amb maons de vida eterna,
he edificat una taverna.
Si cada ampolla de cervesa
hi té amagada una cançó,
tots els cafès són negres cels
on parpellegen mil estels
que m’encomanen la claror.
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès.
Prosifiquen i limiten temps i espai,
però el món sense duana
de la idea sobirana,
us ben juro que no ens l’han de prendre mai!
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.