La complanta dels cafès
van fotent-nos els cafès.
El progrés demana sempre el seu tribut,
però al cor de l’hamburguesa
no hi ha lloc per ‘la tendresa
i el quètxup va néixer amb l’ull del tot eixut.
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès.
Es veu que el marbre feia nosa
i l’han colgat sota una llosa
plastificada, i amb bombetes
que fan l’ullet als nous estetes.
Si vols escriure quatre ratlles
bo i assegut entre la gent,
les melodies maquinals
-uns bons reclams per ‘carcamals-
t’eixugaran l’enteniment.
Potser estic passat, ai ves!
No m’acaba de fer el pes
engolir llaunes sinistres de can Sam.
Més m’estimo un glop d’absenta,
i escaldar-me a la valenta
recitant Verlaine de cor i pam a pam.
Potser estic passat, ai ves!
No m’acaba de fer el pes.
Què se n’ha fet, de les xerrades
davant de taules mig corcades,
quan reinventàvem la paraula
i de la Història en fèiem faula ?
On són els ulls verds, blaus i negres
que m’esguardaven dolçament ?
Avui s’han fos, esgarrifats
pels xiscles inarticulats
d’un tocadiscos estrident.
Bona nit, i adéu-siau!
Jo no em quedo en aquest cau,
em recorda massa el Segle de les Llums:
quan la merda ja put massa,
quan ja vessa de la tassa,
la camuflen saturant-la de perfums.
Bona nit, i adéu-siau!
Jo no em quedo en aquest cau.
Me’n vaig molt lluny d’aquesta escòria,
fins a un racó de la memòria
on, amb maons de vida eterna,
he edificat una taverna.
Si cada ampolla de cervesa
hi té amagada una cançó,
tots els cafès són negres cels
on parpellegen mil estels
que m’encomanen la claror.
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès.
Prosifiquen i limiten temps i espai,
però el món sense duana
de la idea sobirana,
us ben juro que no ens l’han de prendre mai!
‘poc a poc, com si no res,
van fotent-nos els cafès
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.