Va fer del somni una altra pell
per protegir-se de la por
i s’hi arraulí com un cadell
endormiscat per l’escalfor.
Va dedicar-se a comptar estels
en un estrany cel invertit
on s’enfonsaven les arrels,
el foc cremava enmig dels gels
i el sol sortia a mitjanit.
S’obrí d’armilla a tots els vents,
menys als que bufen ran de nas,
deixant enrere els pensaments
de ploma curta i de vol ras.
Va menysprear els vulgars neguits
tot empaitant més altes veus
fins tocar els núvols amb els dits
i veure els homes tan petits
com irrisoris als seus peus.
Va seguir sols la pròpia llei
fins ‘destronar la gravetat
i proclamar-se déu i rei
en un país deshabitat.
Llançà la prosa a mons llunyans
que s’estenien cos enllà
i no deixava d’ordir plans,
traçar fronteres, dreçar envans,
per si el gosaven atacar.
Pogué oblidar el plany dels ferits
i la misèria i el dolor,
i els fils gastats, quasi podrits
dels quals pengem en la foscor.
Pogué oblidar els crits angoixats
i la brutícia i els canons,
l’alè dels monstres amagats
i el cansament dels escarbats
que s’arrosseguen pels racons.
Però també oblidà el desig
i la carícia d’unes mans,
i la tendresa, el breu esquitx
del riure alegre d’uns infants.
D’ell van fugir tots els records
que il·luminaven aquells anys
curulls de dubtes i d’esforç
però on tan sols fregant dos cors
la llum desfeia mort i enganys.
Va fer del somni una altra pell
i la va fer pertot arreu
impenetrable, com un vell
refugi atòmic europeu.
No hi féu pas porus: llisa i mat,
semblava un tel gruixut de greix,
i va quedar tan emparat,
tan protegit, tan isolat,
que es va ofegar dins d’ell mateix.
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
El Secreto de los Arbustos, estrenado en noviembre pasado, surge del encuentro entre la cantautora chilena Pascuala Ilabaca y la orquesta SdC Big Band, y articula once composiciones que dialogan con realidades sociales, emocionales y políticas desde una sonoridad abierta y colectiva.