La vida a contrapèl
i seguir la batuta en picar de mans.
Que en seria, de fàcil, posar-se laca
per no despentinar-se el cor, i dur guants
en remenar la merda que, a la butxaca,
serà adob d’un terreny ric en diamants.
Saber, però, que no t’han fet d’acer
i veure’t sol i fràgil i mortal.
I tanmateix, enllà del desesper,
ser aquell rebel que burxa amb un punyal
l’ull cec de Déu, el sofriment, l’absurd.
Bastir a l’exili el Temps, la Terra, el Cel
i, mentre duri aquest periple curt,
acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, brandar banderes
als estadis i arreu on el nombre és rei,
esborrar pors i dubtes, cridar amb les feres,
fer del pols de la massa l’única llei,
arxivar l’individu entre les quimeres,
fer impossible el gest últim de Hemingway.
Saber, però, que és amb la llibertat
que pagaràs el preu de mai no haver
de decidir, quan hagis delegat
el dret a preguntar el com i el perquè.
Negar que la raó és la multitud,
buscar a la teva nit el teu estel
i, fent dels teus errors llança i escut,
acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, trobar respostes
sempre a punt, al manual dels creients com cal.
Com un nàufrag perdut, arribar a les costes
on sols cal seguir el dogma, abjurar del mal
i, amb els dits de la Fe, arrencar les crostes
que farien de tu un leprós marginal.
Saber, però, que creure exclou pensar,
que la raó també cria rovell.
Desprendre’s del consol d’un Més Enllà
com una serp que perd la inútil pell.
Fer teus els dubtes que et faran humà,
i fins i tot fer teu el toc de gel
que duu per nom angoixa. Despertar
i acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, jeure a la riba
del consum més modern, viure programat
com un gos de Pavlov, segregant saliva
als estímuls que escup la publicitat,
tot feliç de pagar cada lavativa
i anhelant el mateix que vol el ramat.
Saber, però, que qui s’adreça a tots
sempre ho farà al nivell del més cretí.
La hipnosi mata el somni, i fins els mots
perden sentit en un entorn mesquí...
Al teu voltant, els fems colguen el sòl
i al seu damunt s’hi asseu una model:
vet aquí un món on no té lloc qui vol
acaronar la vida a contrapèl.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.