La vida a contrapèl
i seguir la batuta en picar de mans.
Que en seria, de fàcil, posar-se laca
per no despentinar-se el cor, i dur guants
en remenar la merda que, a la butxaca,
serà adob d’un terreny ric en diamants.
Saber, però, que no t’han fet d’acer
i veure’t sol i fràgil i mortal.
I tanmateix, enllà del desesper,
ser aquell rebel que burxa amb un punyal
l’ull cec de Déu, el sofriment, l’absurd.
Bastir a l’exili el Temps, la Terra, el Cel
i, mentre duri aquest periple curt,
acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, brandar banderes
als estadis i arreu on el nombre és rei,
esborrar pors i dubtes, cridar amb les feres,
fer del pols de la massa l’única llei,
arxivar l’individu entre les quimeres,
fer impossible el gest últim de Hemingway.
Saber, però, que és amb la llibertat
que pagaràs el preu de mai no haver
de decidir, quan hagis delegat
el dret a preguntar el com i el perquè.
Negar que la raó és la multitud,
buscar a la teva nit el teu estel
i, fent dels teus errors llança i escut,
acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, trobar respostes
sempre a punt, al manual dels creients com cal.
Com un nàufrag perdut, arribar a les costes
on sols cal seguir el dogma, abjurar del mal
i, amb els dits de la Fe, arrencar les crostes
que farien de tu un leprós marginal.
Saber, però, que creure exclou pensar,
que la raó també cria rovell.
Desprendre’s del consol d’un Més Enllà
com una serp que perd la inútil pell.
Fer teus els dubtes que et faran humà,
i fins i tot fer teu el toc de gel
que duu per nom angoixa. Despertar
i acaronar la vida a contrapèl.
Que en seria, de fàcil, jeure a la riba
del consum més modern, viure programat
com un gos de Pavlov, segregant saliva
als estímuls que escup la publicitat,
tot feliç de pagar cada lavativa
i anhelant el mateix que vol el ramat.
Saber, però, que qui s’adreça a tots
sempre ho farà al nivell del més cretí.
La hipnosi mata el somni, i fins els mots
perden sentit en un entorn mesquí...
Al teu voltant, els fems colguen el sòl
i al seu damunt s’hi asseu una model:
vet aquí un món on no té lloc qui vol
acaronar la vida a contrapèl.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.